Nascut a Los Angeles, Jack té una llicenciatura en Estudis Internacionals del Col·legi Americà de Suïssa i un màster del Otis College of Art and Design.

El meu interès en l’imaginari fotogràfic masculí està en línia amb la definició de les “Masculinitats”. Com es presenten els homes en la nostra cultura contemporània o en el seu entorn natural: una convenció de tatuatges, una reunió de drag queens o un gogó treballant per un dòlar. Qualsevol estil de vida serà útil mentre la meva feina em porti a llocs que normalment no tindria en compte.

La cultura econòmica, política, popular i les normes de classe influeixen en com un es veu a si mateix en relació amb el temps, el lloc i la situació. Exploro opinions, valors, actituds i hàbits masculins. Els deixo fer el que fan. Com es veu els homes en una instantània, en un selfie o en un retrat formal d’estudi? Quines són les consideracions conscients o inconscients en el moment en el que trio pressionar el botó de la càmera? La meva obra és de voyeur però no amb fins d’explotació… el que deixa l’eterna pregunta de què és ser un home ara mateix… Assenyalo exemples i els els poso en safata a l’espectador, però deixo que sigui l’espectador qui respongui aquesta pregunta per si mateix.

A la meva caixa d’eines utilitzo el treball de camp, la ironia, el romanticisme i l’humor en el meu intent de transmetre el meu missatge en la meva obra i, fent-ho així, espero poder convèncer a l’espectador perquè es quedi i potser reflexioni una mica sobre el seu lloc i la seva relació amb el món.

Fins i tot abans d’aterrar a Barcelona ja vaig reflexionar sobre quin tipus de projecte investigaria. Què m’esperaria en girar la cantonada. La meva obra de vegades pot requerir una planificació considerable i altres vegades simplement cau com del cel. Estic content de dir que aquest cop va caure com del cel. Deu ser la vibració de Barcelona, ​​suposo.

Mentre visitava l’última mostra retrospectiva del MACBA em vaig adonar ràpidament que Barcelona té una important Cultura Skate Board. Estant al museu, em vaig aturar davant l’enorme pati des del segon pis i em vaig quedar observant el que estava esdevenint entre aquells patinadors durant uns quaranta-cinc minuts. Les meves rodes giraven i el meu dit índex estava a punt per fer clic.

Vaig observar com naveguen entre ells mentre practiquen salts, girs i piruetes. Ensopeguen, cauen i repeteixen per poder perfeccionar el moviment en particular que intenten executar. Com maniobren al voltant d’altres patinadors per completar el seu moviment. També vaig observar amb molt d’interès la seva relació entre ells. En la meva obra no em fixo en una activitat en particular, sinó en aquest pegament que uneix els homes, en aquest cas és el monopatí on cal portar el focus.

Alguns són d’aquí, mentre que d’altres són visitants. Alguns tenen millor nivell, més habilitat que d’altres, però en aquesta cultura del monopatí, davant del museu, sembla que tots estiguin convidats a seguir gaudint del seu esport preferit sense interrupcions ni comentaris o judicis de ningú.

Web de l’artista: https://www.jacktillotson.art