El meu nom es Laura Marconi. Sóc artista visual nascuda a Roma, a dia d’avui, estic residint a la ciutat de Filadèlfia, EUA, on vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Pennsilvània.

En els últims anys he estat treballant des d’el meu punt de vista com a migrant a través de les meves pintures i dibuixos. Generalment, es tracta de mirades cap a la reflexió, una entrada profunda a la percepció visual, les propietats de l’ull i de l’acció de mirar. Tot està reflectit en la profunditat. La suposició de l’existència de les coses, per naturalesa, les considero personalment significatives.

A més, he dibuixat el meu treball artístic dins d’un cercle per simbolitzar el meu punt de vista i una recerca cap a un món diferent del que jo vinc originàriament, segueixo mirant cap a dins i fora per trobar-me a mi mateixa, la meva casa, les meves arrels. Sóc una observadora, sempre oberta a aprendre noves coses, noves cultures o noves gents. Buscant les nostres semblances i diferències, i la forma de complementar-nos entre tots. Aquest cercle és també una metàfora cap a un tracte amb el pas del temps, el “cercle de la vida”.

He residit a diverses residències a Islàndia, és per això que ara vaig voler fer un canvi radical cap a un ambient urbà, per aprendre una mica sobre Espanya i Catalunya prenent el seu llinatge com a meu, tot amb l’objectiu d’explorar la ciutat i els seus museus i per ballar el Tango a Barcelona.

El meu temps aquí ja quasi ha acabat, un mes mai és suficient, especialment si és la teva primera vegada en un nou ambient. Vaig venir amb algunes idees sobre que hauria de fer aquí, però ja he après, prèviament en anteriors residències, que els llocs on estàs, solen afectar directament en el teu treball i tot acaba sortint sol.

Els primers dies em vaig sentir conmoguda per tot. El barri, Gràcia és com un poble amb les seves nombroses places plenes de gent, simplement gaudint de les seves pròpies companyies. Els seus carrers em recorden a Trastevere a Roma, amb els seus entrellaçats camins i ple de personatges. Prop de la ciutat “autèntica” amb les seves llargues avingudes, tendes i onades de turistes pul·lulant per la zona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un dia, mirant per la finestra vaig fer una reflexió sobre els edificis i vaig començar a pintar.

He estat utilitzant pintures acríliques, i el meu cercle és ara rectangular, tinc una petita taula entorn aquestes pintures, aquestes  són reflexions obertes atrapades dins la meva finestra.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestShare on Tumblr