El meu nom es Laura Marconi. Sóc una artista visual nascuda a Roma, a dia d’avui, estic residint a la ciutat de Filadèlfia, EUA, on vaig estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Pennsilvània.

Els darrers anys he estat treballant des del meu punt de vista com a migrant a través de les meves pintures i dibuixos. Sobretot es tracta de mirades cap a la reflexió, una entrada molt profunda cap a la percepció visual, les suposicions de l’ull i les maneres de mirar. Tot queda reflectit, així que la temàtica és ben profunda. Considero molt significatiu qüestionar la suposició de l’existència de les coses per naturalesa,

A més, he dibuixat la meva obra d’art en un cercle per simbolitzar el meu punt de vista i una recerca d’un món diferent d’aquell del que he vingut originàriament. Segueixo mirant cap a dins i cap a fora per trobar-me a mi mateixa, casa meva, les meves arrels. Sóc una observadora, sempre disposada a aprendre coses noves, a conéixer noves cultures o noves persones. Buscant les nostres semblances i diferències i la forma de complementar-nos entre tots.

Aquest cercle és també una metàfora sobre com gestionem el pas del temps, el “cercle de la vida”. He estat a diverses residències a Islàndia, és per això que aquest cop vaig voler fer un canvi radical cap a un ambient urbà, per aprendre una mica sobre Espanya i Catalunya, venint jo mateixa en part d’aquests origens, tot amb l’objectiu d’explorar la ciutat i els seus museus i per ballar tango a Barcelona.

El meu periode aquí ja quasi ha acabat, un mes mai és suficient, especialment si és la teva primera vegada en un nou ambient. Vaig venir amb algunes idees sobre què hauria de fer aquí, però ja he après, prèviament en anteriors residències, que els llocs on estàs, solen afectar a la teva feina i tot acaba sortint sol.

Els primers dies em sentia conmoguda per tot. El barri, Gràcia és com un poble amb les seves nombroses places plenes de gent simplement gaudint de la seva pròpia companyia. Els seus carrers em recorden al Trastevere a Roma, amb els seus carrerons entrellaçats i plens de personatges. A prop, la ciutat “autèntica” amb les seves llargues avingudes, les seves tendes i onades de turistes pul·lulant arreu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un dia, mirant per la finestra vaig veure un reflexe d’uns edificis i vaig començar a pintar.

He estat utilitzant pintures acríliques, i el meu cercle ara és  rectangular. Tinc una petita taula entorn aquestes pintures, dues d’elles són reflexions obertes, les altres quatre estan enmarcades per la meva finestra.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestShare on Tumblr